Es pot deduir l’IVA dels subministraments (aigua, gas, electricitat…) d’un immoble afecte parcialment a l’activitat econòmica?

D’acord amb la normativa comunitària, el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) en una recent Resolució de 19 de juliol de 2023 unifica criteri permetent la deducció de les quotes d’IVA suportades pels subministraments d’un immoble parcialment afecte a l’activitat, a proporció al seu ús a l’activitat.

Una qüestió molt controvertida per a molts empresaris i professionals, ha estat la possibilitat de deduir la quota de l’impost sobre el valor afegit (IVA) suportat corresponent a consums d’aigua, gas, telèfon i electricitat produïts en un immoble parcialment afecte a l’activitat econòmica, encara que sigui en proporció al seu ús a l’activitat.

Hisenda i la mateixa Direcció General de Tributs (DGT) en múltiples contestacions, en aquests casos ha negat aquesta deducció sobre la base que l’article 95 de la LIVA sembla excloure de la deducció les quotes d’IVA suportades per béns i serveis corrents (no de inversió) no afectats de manera directa i exclusiva a l’activitat empresarial o professional.

El criteri d’Hisenda era considerar que l’apartat quart de l’article 95 de la LIVA preveu la possibilitat de deduir les quotes suportades per l’adquisició o la importació de determinats béns i serveis directament relacionats amb els béns d’inversió en proporció al grau d’utilització en l’activitat econòmica. No obstant això, la redacció literal de l’apartat quart esmentat sembla referir-se en exclusiva als béns d’inversió de la regla 2a de l’apartat tercer, és a dir, a vehicles automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes.

Resolució de 19 de juliol de 2023 del TEAC per a unificació de criteri

La resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) de 19 de juliol de 2023 (00/06654/2022) tracta justament sobre la deduïbilitat de l’IVA suportat en els consums d’aigua, gas, telèfon i electricitat produïts en un immoble parcialment afecte a activitat econòmica.

En concret, es planteja el supòsit d’un immoble on té el domicili fiscal una societat i on també hi ha l’habitatge habitual d’una sòcia de l’entitat.

Doncs bé, el TEAC resolent en recurs extraordinari d’alçada per a unificació de criteri, ha unificat criteri sobre aquesta qüestió establint el següent:

«De conformitat amb el que disposa l’apartat quart de l’article 95 de la LIVA, interpretat a la llum dels articles 168 i 168 bis de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 (Directiva IVA), cap deducció pel subjecte passiu de les quotes d’IVA suportades per les despeses de subministraments (aigua, llum, gas) a béns immobles que formant part del patrimoni de l’empresa s’utilitzin tant en les activitats empresarials com per a ús privat. La deducció de les quotes esmentades s’ha de fer de manera proporcional a la seva utilització als efectes de les activitats de l’empresa».

Per tant, i canviant el criteri que mantenia fins ara la DGT, hisenda hauria de permetre deduir les quotes no prescrites en aquells casos assimilables al de la resolució objecte d’estudi i que, per tant, tinguin cabuda a l’article 168 bis de la Directiva, que preveu que per als immobles que formin part del patrimoni de l’empresa d’un subjecte passiu i que s’utilitzin tant per a activitats de l’empresa com per al seu ús privat (o el del personal o, en general per a fins diferents dels de la empresa), “la deducció de l’IVA sobre les despeses relacionades amb aquest patrimoni s’haurà d’efectuar d’acord amb els principis” generals de deducció de quotes d’IVA “de manera proporcional a utilitzar-los a efectes de les activitats de l’empresa”.

Poseu-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que pugueu tenir sobre això.