Què és l’Impost d’Actes Jurídics Documentats?

El Tribunal Suprem ha reafirmat que el subjecte passiu de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) en els préstecs hipotecaris és el client i no el banc. Què vol dir això? Què és aquest impost?

Com el seu propi nom indica, es tracta de sotmetre d’un impost els actes jurídics, però documentats en tres tipus de documents diferents:

  • Els documents notarials.
  • Els documents mercantils.
  • Els documents administratius.

El subjecte passiu serà l’adquirent del bé o dret i, si no, les persones que insten o sol·liciten els documents notarials o aquells en l’interès s’expedeixin. En el cas de la formalització d’hipoteques l’acta notarial és imprescindible i els bancs incloïen aquesta clàusula en el contracte, fet que ha suscitat la polèmica al Tribunal Suprem per determinar qui és l’adquirent: si la persona que vol comprar un immoble o el banc que formalitza la hipoteca.

En molts casos l’impost d’AJD és una clàusula abusiva, en no haver estat negociada amb el consumidor pel l’entitat bancària. Per això, el consumidor pot demanar la nul·litat de la clàusula i el reemborsament del que s’ha pagat, en concepte d’enriquiment injust del banc.

Després del nou gir del Suprem al client li queden obertes dues vies, la civil i la d’Europa:

  • Els clients poden acudir als jutjats d’instrucció sota l’argument que el banc els va imposar el pagament de la taxa dins d’una clàusula abusiva en la qual es va determinar que el prestatari havia de fer-se càrrec de totes les despeses de la hipoteca. Tot i que l’alt tribunal ha canviat la jurisprudència, seguir-la no és una obligació dels jutges, i els magistrats del civil poden determinar que la clàusula és abusiva i exigir la devolució dels diners.
  • D’altra banda, també hi ha la possibilitat que, finalment, es plantegi una qüestió de prejudicialitat a Europa. Precisament, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya ja va anunciar que elevarà l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquesta situació ja es va donar en el cas de les clàusules sòl, on el Tribunal Suprem va tancar la porta a la retroactivitat de les devolucions, però Europa, al desembre de 2016, no va donar suport la decisió de l’òrgan judicial espanyol i va sentenciar el contrari. De fet, el TJUE tendeix a estar del costat dels consumidors.

Es poden posar en contacte amb nosaltres per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *